El voluntariat es consolida a Catalunya i creix especialment entre els joves

“Estem vivint una època en què els joves hem après a moure’ns, a ajudar; hem intercanviat la satisfacció amb l’status quo per la recerca del carpe diem. David Moragas, de 22 anys, forma part del 13,1% de catalans que dediquen una estona del seu temps al voluntariat. Aquest fenomen va començar a créixer a partir dels Jocs Olímpics del 1992, i Barcelona va consolidar-se com a ciutat solidària esdevenint, l’any passat, Capital Europea del Voluntariat. Però com ha afectat la crisi a aquest fenomen en expansió? I com han reaccionat els joves? “Voluntari”, en la seva forma llatina, prové del verb “voler”. Què han elegit els menors de 25 anys, voler o no voler? Aquesta és la qüestió.

Segons dades de l’Idescat del 2011, un 14,86% dels joves havien realitzat alguna activitat voluntària en l’últim mes –per sobre de la mitjana, d’un 12,77%. Una d’aquestes persones és Laia Hofland, de 21 anys i estudiant de Criminologia. “Crec que el voluntariat està bastant generalitzat; la gent s’involucra cada cop més amb la cultura de fer coses a canvi de res”, opina. Una cultura que Laura Vieta, de 18 anys, ha practicat des de petita: dues vegades voluntària en el Gran Recapte dels Aliments, amb 12 anys va començar a realitzar apreciables tasques a canvi de res, com passejar els gossos de la gent gran. La destacable participació juvenil ja va quedar plasmada el 2001 en l’estudi de l’Institut Català del Voluntariat, que afirmava que el 27,6% dels joves de menys de 25 anys eren voluntaris. “Et sents més humà”, apunta Vieta com a la seva motivació bàsica per ser-ho, igual que Hofland, per qui “la millor recompensa de col·laborar al menjador social del carrer Hospital és un somriure, un gràcies de les persones que el freqüenten”.

Malgrat la persistència d’entitats i voluntaris, el sector no passa pel seu millor moment. Les retallades pressupostàries del Departament de Benestar Social i Família en matèria de voluntariat –de fins un 30% entre 2011 i 2013-, es produeixen en un moment en què “les necessitats socials són creixents”, segons l’Anuari del Tercer Sector Social a Catalunya del 2013. El Departament al·lega que la disminució pressupostària no ha significat “la supressió de programes essencials ni el tancament d’equipaments”, però el cert és que durant els anys de la crisi han desaparegut 700 entitats socials.

Això no és impediment per Moragas: “Si viatgem en un vaixell estable amb una única direcció, possiblement ens adormirem al llarg del trajecte, però si hi ha una ventolera forta, no pararem quiets!” Aquest estudiant de Comunicació Audiovisual es mostra entusiasta amb la seva col·laboració amb la comunitat. “Veure l’oportunitat d’aportar i ajudar de manera efectiva” és la principal motivació per la qual s’ha fet voluntari d’un programa de la UPF, l’objectiu del qual és introduir referents universitaris en alumnes de secundària d’entorns desafavorits. Moragas apunta a la realització personal com un dels factors que impulsen els joves a fer de voluntaris: “al final del dia et sents més realitzat si enlloc de dues activitats, n’has fet tres”. Moragas i Hofland coincideixen en què ha augmentat el nombre de voluntaris: Hofland apunta que la sensibilització que ha produït la crisi n’és un factor clau –“en qualsevol moment ens pot passar a nosaltres”-, mentre que Moragas subratlla el “canvi del codi de valors” a l’escola com a base de la creixent implicació juvenil.

El món contemporani s’havia assentat en els pilars de l’individualisme i de la riquesa material: “el consumisme és una catàstrofe”, deia Zygmunt Bauman a La Vanguardia el 2012. Però en un context de crisi econòmica incisiva com l’actual, són moltes les rutines que es destrueixen… i també són moltes les noves tendències que brollen de l’escenari anorreat. Potser de la recessió en neixen noves formes d’entendre el món. “Quina classe de gent seríem si tot ho féssim per diners?”, reflexiona Vieta.

Volunteering gets consolidated in Catalonia and especially rises between young people

“Young people of our time have learned to move, to help: we have replaced the satisfaction with status quo with the search for carpe diem”. 22-year-old David Moragas is part of the 13.1 % of Catalans that spend some of their free time volunteering. This is a phenomenon that started growing in Catalonia since Barcelona hosted the Olympic Games in 1992: that was the first massive event in Catalonia where volunteers were largely needed and were therefore recognised for its commitment. Barcelona strengthened last year its role as a caring city becoming 2014 European Capital of Volunteering. But how did the current economic crisis affect this growing trend? And how did young people react to it? “Volunteer”, in its Latin form, comes from the verb “to want”. What did people under 25 decide, to want or not to want? This is the question.

According to 2011 data of Catalan Institute of Statistics, 14.86% of young people did some volunteer activity during last month –upper the average, 12.77%. Laia Hofland is one of this people. She’s 21 and studies Criminology. “I believe that volunteering is quite generalized; people is getting more and more involved with the culture of offering their time without getting money back”, she opines. A culture in which 18-year-old Laura Vieta has believed since very young: twice volunteer for the so-called Big Food Collection –that takes place yearly in Catalonia-, she started doing little unpaid jobs at the age of 12, such as walking the dogs of elderly people. This appreciable involvement of young people was already shown in a 2001 study of the Catalan Institute of Volunteering, which rated in 27.6% the percentage of under-25 people who volunteered. “You feel more human”, points out Vieta as her first motivation to offer her time to social purposes. For Hofland “the best reward of helping in the soup kitchen placed in Hospital Street is a smile, a “thank you” from the people who usually come”.

Although the non-stop tenacity of social organisations and volunteers towards the construction of a better world, volunteering sector isn’t going through its best moment due to the crisis and the related economic cuts. Public budget assigned to the Ministry of Social Welfare and Family of Catalan Government –the one that handles investment in social projects- decreased a 30% between 2011 and 2013. This directly affects –in a negative way- social organisations in a time when “social needs are rising”, 2013 Report of the Third Social Sector in Catalonia stats. The mentioned Ministry replies that the decrease didn’t involve “suppression of essential programs nor closing of facilities”, but the truth is that during the crisis 700 social organisations disappeared.

But this is not a setback for Moragas: “If we travel in a stable, single-direction boat we’ll probably fall asleep during the travel, but if we get hit by a hard wind, we won’t stay still!” This Audiovisual Communication student shows himself enthusiastic about his collaboration with the community. Seeing “the opportunity to add value and help in an effective way” is his main motivation in joining a project of his university whose goal is to introduce university referents in secondary school students with a disadvantaged background. Moragas points to self-fulfilment as one of the main reasons that bring youngsters into volunteering: “at the end of the day, you feel more self-accomplished if you have done three activities instead of two”. He and Hofland agree in the fact that the number of volunteers has raised: she remarks social awareness born out of the crisis as a key factor –“in any moment it could happen to us”-, whereas Moragas stresses a “change of values” in school as the base of it.

Contemporary world had settled in the pillars of individualism and material wealth: “consumerism is a catastrophe”, said Zygmunt Bauman to La Vanguardia in 2012 (full interview in Spanish here). But during a sharp economic crisis as the current one, many routines tend to disappear and many are as well the new trends that break through the new reality. Maybe out from the recession appear new ways to understand the world. “What kind of people would we be if we did everything just for money?” suggests Vieta.

Advertisements