Les tensions entre partits es fan paleses en un acte universitari de pre-campanya electoral

El proper 24 de maig és una data marcada i remarcada al calendari. En un any ple de cites amb les urnes, les eleccions municipals són, per Catalunya, el primer assalt. Monopolitzant l’agenda,  els debats i els actes de (pre)campanya se succeeixen amb rapidesa.

Dimecres 29 d’abril tenia lloc al Campus de la Ciutadella de la UPF un d’aquests debats municipals, però especial: organitzat per la plataforma d’estudiants deba-t.org, l’ambient universitari marcava la diferència. 400 estudiants esperaven expectants l’inici de l’acte, on finalment van assistir dos caps de llista –Jaume Collboni, del PSC i Carina Mejías, de C’S-, tres “número dos” –Gerardo Pisarello, de Barcelona en Comú, Maria Rovira, de la CUP, i Àngels Esteller, del PPC-, així com Antoni Vives, número quatre de CiU, i Jordi Castellana, número set d’ERC.

Les desigualtats i el turisme van ser els dos eixos bàsics del debat: les candidatures es van definir segons la seva posició respecte ambdós. L’atac i la defensa constants entre els partits que aspiren governar i el que ho fa ara van ser el fil conductor.

“Que cap persona a Barcelona es quedi sense llar”

El col·loqui es va iniciar amb preguntes directes formulades per la moderadora, Mercè Maresma (presidenta de deba-t.org). La primera va situar les desigualtats en el punt de mira: Vives (CiU) va respondre que durant un possible nou mandat de CiU les pensen reduir “com ja ho estem fent”. L’actual responsable d’Habitat Urbà va defensar que des de l’any 2011 –quan Xavier Trias va ser elegit alcalde- estan disminuint, però segons dades del Departament d’Estadístiques de Barcelona, a partir d’aquest any es va accentuar la bretxa social: partint d’un índex 100 de mitjana, la diferència entre la renda familiar disponible de Sarrià-Sant Gervasi i la de Nou Barris va créixer tretze punts, de 117 a 130. Vives va remarcar la “qualitat urbana” d’aquest últim districte, punt en què va topar amb Rovira (CUP). La número dos va criticar la “bona imatge” que en descrivia, alertant que s’hi produeixen 15 desnonaments diaris –en una ciutat amb 80.000 pisos buits, segons un cens fet tot i les “dificultats” posades per l’Ajuntament. Des de la CUP proposen “que cap persona es quedi sense llar”. Vives intentava tallar Rovira, mostrant-se en desacord amb les dades. Rovira, defensant una gestió directa dels serveis socials des de l’Ajuntament -oposada a la “gestió de la misèria” d’altres candidatures-, va destacar la necessitat d’un repartiment real de la riquesa. La resta de partits van focalitzar el discurs social en la disminució de l’atur: Collboni va recordar els punts del seu Pla Collboni, que promet la creació de 30.000 llocs de treball. Per Mejías (C’S), la unificació de la regió metropolitana és clau per donar estabilitat econòmica, ja que permetria fer una harmonització fiscal que beneficiaria als emprenedors. BCN en Comú i ERC van prioritzar l’ocupació digne: Pisarello va proposar un segell de qualitat en matèria de contractació, i Castellana va defensar la implantació d’un salari mínim a la ciutat degut al cost de la vida de <26% respecte la resta de Catalunya. Finalment, el canvi de model de Barcelona Activa –per afavorir la iniciativa privada- i la reindustrialització de la ciutat van ser els principals arguments d’Esteller.

“Un model d’èxit que en algunes zones mor d’èxit”

Així va definir Castellana el turisme a Barcelona, i en va proposar l’”esponjament” per disminuir la pressió al  nucli antic. Una proposta que també va defensar Pisarello, catalogant el turisme d’”activitat descontrolada”, en part degut a la Llei Òmnibus –que va permetre la concessió massiva de llicències per pisos turístics. Per Rovira, el model de turisme actual mostra les “prioritats  polítiques”, relegant a un segon pla les actuacions adreçades als ciutadans barcelonins: per exemple, la manca d’un casal per gent gran o jove al concorregut barri de la Sagrada Família. Va defensar un canvi de model total: “els pisos turístics no han d’existir”. Vives, però, va contraatacar afirmant que “el turisme ha de ser situat al seu lloc”, que és el del 13% del PIB de la ciutat: “Barcelona és molt més diversa”.

Els fets que explica el documental Ciutat Morta van ser també matèria de debat. A un extrem, la CUP es va mostrar decidida a reobrir el cas 4F i a l’altre, el PPC va afirmar que “sense seguretat no hi ha llibertat”. Al mig, BCN en Comú va defensar un canvi en el model de seguretat, repartint la policia als barris perifèrics de manera que es trenqui el model de “T invertida” actual (els efectius es concentren al litoral i als barris centrals).

“El canvi es va produir fa 4 anys, després de 32”

Davant les promeses de canvi que oferien la resta de candidatures, Vives va enfocar així el bloc conclusiu, dedicat al futur de la ciutat. La CUP vol “capgirar” Barcelona, amb “un peu dins les institucions però sobretot al carrer”. C’S va erigir-se com a cara visible de la “nova política” que permeti recuperar la “il·lusió”. Collboni va continuar publicitant el seu Pla Collboni, ensenyant-ne el fulletó al públic. Davant el rebuig que va mostrar el PP respecte la qüestió sobiranista -“Barcelona és una gran capital d’Espanya”-, Castellana va remarcar que la ciutat i el seu alcalde han de ser qui liderin el procés. BCN en comú, unint sensibilitats, va defensar la integració de Barcelona en una “xarxa de ciutats europees”.

A una setmana de l’inici de la campanya oficial –el dia 8 de maig-, les forces polítiques estan més actives que mai. Les propostes municipals centren el discurs, però a sota s’hi amaga un rerefons més ampli –i és que els resultats del proper dia 24 marcaran en bona mesura el panorama polític de referència per les eleccions del 27S: la clau del futur de Catalunya.

Advertisements