Xerrada a la Universitat Pompeu Fabra sobre la desaparició de 43 estudiants a Mèxic

“Avui estem celebrant un acte antiimperialista”. Així obria Marco Aparicio, doctor en dret constitucional i professor de la Universitat de Girona, la xerrada organitzada per l’Assemblea de Ciències Polítiques de la UPF sobre els 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa (Mèxic) fa vuit mesos. Tota una declaració d’intencions.

El dia 26 de setembre del 2014 els estudiants de la Escuela Normal Rural Raúl Isidro Burgos, situada al poble d’Ayotzinapa, van marxar a Iguala, una de les ciutats més importants del Estado de Guerrero. La seva intenció era recaptar fons per a la mobilització que es celebra al Distrito Federal (DF) cada 2 d’octubre en memòria de la massacre de Tlatelolco (1968). Necessitaven els diners per a llogar autobusos que els portessin a la capital. Només en tenien cinc, després d’intentar requisar-ne alguns a la central d’autobusos de Chilpancingo sense èxit. Així doncs, es van situar a l’encreuament de Huitzuco, a quatre km d’Iguala, per a fer boteo – col.lecta voluntària entre els conductors que hi passaven-. A la vegada, un grup de vuit estudiants havien aconseguit requisar un vehicle després d’acordar amb el xòfer que portarien els passatgers fins a la ciutat abans de quedar-se’l. Però quan van arribar, el conductor els va deixar tancats a l’interior, així que la resta d’estudiants van decidir anar a ajudar-los. Va ser més tard, quan tots plegats tornaven a Ayotzinapa, que la policia municipal va començar a disparar-los. Van ser detinguts. Només quinze van tornar a casa, els altres 43 continuen desapareguts.

Aquests són els fets que el professor Aparicio, pas a pas, va relatar a l’auditori. Però saber el què no és suficient, cal entendre el perquè. I per això és necessari conèixer el context. Mèxic pateix de manera quasi crònica l’entesa entre el poder polític, local i nacional, i els grups de delinqüència organitzada. Aquesta relació és el gran càncer del poble mexicà i ha tingut com a conseqüència la violació persistent dels drets humans, polítics, socials i culturals dels mexicans des dels anys seixanta fins a l’actualitat. S’han donat innombrables casos de violència física, especialment a Guerrero, que compta amb el record d’homicidis a nivell nacional. El resultat d’aquest clima d’inseguretat perpetua són 23.000 desapareguts. El narcotràfic i els grups del crim organitzat han convertit Mèxic en el tercer país del món amb més morts a causa de conflictes armats, segons el darrer estudi de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics. Només al 2014, 16.000 persones van perdre la vida a causa de la violència. Tots els casos acaben amb una impunitat flagrant per als assassins. “És barat matar a un normalista”, afirma l’advocat dels pares dels 43 estudiants desapareguts, Vidulfo Rosales.

El cas dels estudiants d’Ayotzinapa, en concret, respon a la voluntat política d’acabar amb les Escuelas Normales Rurales. Aquestes institucions, de caire universitari, són el darrer vestigi de l’esperit democratitzador de la Constitució Mexicana postrevolucionària de 1917. Pretenen no només alfabetitzar la població rural sino portar els fills de camperols que hi estudien als espais de formació, com a mestres. Davant els fets del 26 de setembre, el govern va intentar responsabilitzar als propis estudiants dels fets. La versió oficial només implicava a les autoritats municipals, però no pas al conjunt de l’estructura política i econòmica. La resposta que es va donar a la investigació, basada només en unes suposades proves genètiques i les confessions de quatre sicaris, era que els normalistes havien estat entregats per la policia local al grup criminal Guerreros Unidos, que els van matar i incinerar. Diferents especialistes forenses van posar en dubte aquesta explicació i els pares dels desapareguts no la van acceptar. S’han organitzat i el dia 26 de cada mes celebren una mobilització al DF. No perden l’esperança i afirmen que els seus fills encara són vius. A cada manifestació o marxa exhibeixen cartells amb fotografies dels desapareguts i una frase: “Vivos se los llevaron, vivos los queremos”.

La segona ponent de la xerrada va ser la Teresa Niubò, responsable de la ONG “La Garriga Societat Civil”. Aquesta associació manté un lligam amb les comunitats indígenes de Guerrero i té presència al territori desde fa dècades. Quan van desaparèixer els 43 estudiants van preguntar a la comunitat com podien ajudar-los i la resposta va ser clara: denunciar els fets, donar-los a conèixer. És necessari trencar el silenci imposat pels poders polítics i econòmics. Aquesta ONG va enviar una comissió catalana a Guerrero per entrevistar als pares dels desapareguts, a membres de diferents moviments socials i als normalistes que van aconseguir tornar a casa. “Va ser molt alliçonador parlar amb els estudiants, per la rebel.lió que portaven a dins” va afirmar Niubò.

Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, va tancar l’acte. Aquest mitjà alternatiu s’ha encarregat, finalment, d’editar i difondre tot el material recollit per “La Garriga Societat Civil”. El periodista va fer una reflexió i va recordar que ens trobem davant d’un problema “planetari” i que “el capitalisme i la llibertat d’expressió no lliguen”. Va advertir que els grans mitjans de comunicació es troben sotmesos als interessos econòmics de les empreses transnacionals que els posseeixen. Segons Rodríguez, el silenciament és també un problema a casa nostra. Per exemple, amb la vaga dels treballadors subcontractats de Telefònica. “Cal apostar pels nous mitjans deslligats de grans corporacions” va dir.

Ayotzinapa ha esdevingut un símbol nacional de la lluita pels drets humans. Fer-ne difusió suposa, tal com deia Marco Aparicio, un desafiament a la lògica imperialista que regeix la nostra societat, segons la qual només mereixen atenció aquells fets que alteren el status quo del poder en una regió. El dijous passat els estudiants de la UPF van seguir criteris no pas econòmics, sinó humans.

Conference at the Pompeu Fabra University (UPF) about the disappearance of 43 students in Mexico

 “Today we’re celebrating an anti-imperialist act”. Marco Aparicio, doctor in Constitutional Law and teacher at the University of Girona, started with these words the conference organized by the Assembly of Political Science of the UPF about the 43 students disappeared in Ayotzinapa (Mexico) eight months ago. Such a statement of intent.

On 26th September 2014 the students of the School Normal Rural Raúl Isidro Burgos, located in Ayotzinapa village, went to Iguala, one of the most important cities in the state of Guerrero. Their intention was to raise funds for the mobilization celebrated at the Federal District every 2nd of October in memory of the Tlatelolco massacre (1968). They needed the money in order to rent buses to bring them to the capital city. They only had five, after trying to confiscate some at the central bus station of Chilpacingo without success. So they went to the Huitzuco crossroads, four km next to Iguala, to do boteo- a voluntary collection among the drivers who passed. At the same time, a group of eight students had managed to hitch a vehicle after having agreed with the driver that they were going to take the passengers to the city before taking the bus. But when they arrived, the driver locked them in the inside so the other students decided to go and help them. It was later, when they all were about to return to Ayotzinapa, when the local police began to shoot them. They were arrested. Only fifteen returned home, the other 43 are still missing.

These are the facts that professor Aparicio, step by step, told the audience. But knowing the what is not enough, we must understand the why. And so it’s necessary to know the context. Mexico suffers in an almost chronical way the understanding between political power, local and national, and organized crime groups. This relationship is the greatest cancer of the Mexican people and has resulted in persisted violations of the human, political, social and cultural rights of Mexicans since the sixties until the present. There have been countless cases of physical violence, particularly in Guerrero, which has the highest homicide rate nationwide. The result of this perpetual state of insecurity are 23,000 missing people. Drug trafficking and organized crime have turned Mexico into the third country in the world with more deaths due to armed conflicts, according to the latest study by the International Institute for Strategic Studies. Only in 2014, 16,000 people lost their lives because of violence. All the cases end up with flagrant impunity for the killers. “It’s cheap to kill a normalista (student of the Normal Rural Schools)” says the lawyer of the 43 missing students’ parents, Vidulfo Rosales.

The case of students from Ayotzinapa, in particular, reflects the political will of ending with the Schools Normales Rurales. Those institutions, of university nature, are the last vestige of the democratization spirit of the post revolutionary Mexican Constitution of 1917. They want not only to teach the rural population how to read and write but to bring the farmers’ children who study there to the education areas, as teachers. In front of the facts of 26th September the government tried to blame the students themselves. The official version only involved the municipal authorities, but not the whole of the political and economic structure. The answer given to investigations, based only on some supposed genetic tests and the confessions of four gunmen, was that the normalistas had been delivered by the local police to the criminal group Guerreros Unidos, who had killed and incinerated them. Several forensic specialists questioned this explanation and the missing students’ parents did not accept it. They have organized themselves and the 26th of every month they celebrate a demonstration in the DF. They still have hope and affirm that their children are alive. In every protest they show posters with pictures of their missing children with a sentence: “Alive they took them, alive we want them”.

The second speaker of the conference was Teresa Niubò, head of the NGO “La Garriga Civil Society”. This association maintains a link with the indigenous communities of Guerrero and has had a presence in the territory for decades. When the 43 students disappeared they asked the community how they could help them and the answer was clear: to report the facts, let them be known by the world. It is necessary to break the silence imposed by political and economic powers. This NGO sent a Catalan commission to Guerrero to meet the parents of the missing students, some members of socials movements and the normalistas that managed to return home. “It was very enlightening talking with the students because of the rebellion within them” said Niubò.

Jesús Rodríguez, a journalist from La Directa, closed the event. This alternative medium has been charged occasionally with editing and spreading the material collected by “La Garriga Civil Society”. The journalist made a reflection and remembered that we are in front of a “global” problem and “capitalism and freedom of expression do not agree”. He warned that the mass media are subjected to the economic interests of the transnational corporations that own them. According to Rodríguez, silencing is also a problem in our country. For example, in the case of the strike of the subcontracted workers of Telefonica. “It is necessary to support those new media disconnected from large corporations” he said.

Ayotzinapa has become a national symbol of the struggle for human rights. Spreading it involves, as Marco Aparicio said, a challenge to the imperialist logic that governs our society, according to which only those events that alter the status quo of power in a region deserve attention. Last Thursday the UPF students followed not economic but human criteria.

Advertisements