Citizenfour és una càpsula de periodisme. Narra les filtracions que va fer Edward Snowden al diari The Guardian, el juny del 2013, sobre l’espionatge massiu del govern dels Estats Units a la ciutadania. L’escàndol va esclatar fa dos anys. Però Laura Poitras (Boston, 1964) s’allunya de la immediatesa i el trending topic del periodisme actual i recupera el fet des d’un punt de vista inèdit: Citizenfour és la narració d’un procés, el resultat del qual va donar la volta al món. Ha guanyat l’Òscar a millor documental del 2015.

CITIZENFOUR

Poitras (perfil en anglès aquí) va començar a rebre emails anònims el gener del 2013 que  revelaven un espionatge sistemàtic sobre ciutadans americans i de la resta del món. Eren d’Snowden, en aquell moment treballador d’una empresa subcontractada per l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA. Els missatges encriptats van acabar amb una trobada a Hong Kong, a l’habitació d’hotel del delator. Snowden es va reunir durant vuit dies amb dos periodistes de The Guardian, Glenn Greenwald (perfil en anglès) i Ewen MacAskill (perfil en anglès), i la mateixa Laura Poitras. El documental mostra d’una forma intimista i natural retalls d’aquestes converses, que comencen relaxadament però es van tornant tenses a mesura que es fan públiques les filtracions. El perill, tant per Snowden com pels periodistes, va augmentant.

Snowden subratlla el fet que la NSA no controla només a sospitosos. “Van decidir començar a espiar activament a tothom d’aquest país”. També insisteix en què no només controlen metadata (duració de trucades telefòniques, destinataris…), sinó el propi contingut de la comunicació. Com a motiu de les revelacions, assenyala un “poder estatal” que no admet l’oposició dels ciutadans, i es defineix com a altruista negant que sigui un sacrifici per ell –sent que està contribuint al bé comú.

Aquí podeu veure el tràiler oficial:

El documental inclou també les primeres reaccions a les filtracions, tant de la televisió com de polítics com Obama, i la continuació de la investigació per part de Poitras i Greenwald (dels quals cap viu als Estats Units) després dels dies a Hong Kong. El surrealisme més pur arriba quan Greenwald revela a Snowden que 1,2 milions de persones estan a la “llista d’observats” pels EUA. “Això és maleïdament ridícul, respon amb les celles aixecades el que semblava que ho sabia tot.

Una fotografia equilibrada contrasta amb el contingut inquietant. Durant tot el documental es manté una perfecció visual que dóna una falsa sensació de seguretat: la simetria, el joc entre llum i foscor i els plans estàtics dels gratacels de Hong Kong suggereixen que res és el que sembla.

Citizenfour mostra les dues cares de la societat de la Big Data. La comunicació constant i la xarxa creen una sensació de llibertat però alhora faciliten el control del govern. El documental llença una reflexió controvertida: quan perdem la privacitat, perdem també la llibertat; no ens podem expressar lliurement. El debat entre llibertat i seguretat és obert. De moment Poitras ens recorda la realitat perquè no l’oblidem.

 —

Citizenfour is a capsule of journalism. It is about the leaks made by Edward Snowden to The Guardian in June 2013 which reported a massive spying carried out by the US government to the citizenship. The scandal went public two years ago but now Laura Poitras (Boston, 1964) retakes the fact from an unknown perspective: getting away from immediacy and trending topics, Citizenfour appears as the narration of a process of a world-known result. It won the Oscar for Best Documentary Feature 2015.

Citizenfour_poster

In January 2013 Poitras started receiving anonymous emails about a systematic spying on US citizens. They were Snowden’s, in that moment worker of a subcontracted company by the National Security Agency (NSA) of the US. Five months after, a face-to-face meeting in the whistle-blower hotel room took place in Hong Kong. Snowden met during eight days with two journalists of The Guardian, Glenn Greenwald and Ewen MacAskill, and Laura Poitras. The documentary shows cuts of these relaxed conversations that grow tense as the leaks get public. The danger rises –for both Snowden and the journalists.

Snowden stresses the fact that not only suspects are controlled by the NSA. “They decided starting actively spying everybody in this country”. He also denies that only metadata is watched –contents are also checked. As his own motivation for leaking this top-secret information he points out a “state power” that doesn’t accept citizenship disagreement. He shows himself as an altruist since he refuses to name his action a sacrifice –he feels he is contributing to the communitarian well-being.

Here is the official trailer:

The documentary includes the first reactions to the leaks –from TV and politics such as Obama- and the following investigation carried out by Poitras and Greenwald –none of whom live in the US. Surrealism strikes when Greenwald tells Snowden that 1.2 million people are in different stages of the US watch list. “That’s fucking ridiculous”, replies eyebrow-raised the one who appeared to know everything.

A balanced picture contrasts with the troubling content of the film. The visual perfection creates a false sensation of safety. Symmetry and static shots of Hong Kong skyscrapers suggest that nothing is what appears to be.

Citizenfour shows both faces of Big Data society. Non-stop communication and the net create a sensation of freedom –but at the same time they make it easier for the government to control citizens. The film gets to a controversial conclusion: when we lose our privacy, we as well lose our freedom –for we can’t freely express ourselves. Debate within freedom and security is open. For now, Poitras remembers us the reality so we don’t forget.

Advertisements