Emmaus és un moviment mundial que ofereix allotjament i menjar a qui ho necessita a canvi de treballar pel medi ambient

DSC06326

“Aquí la meva vida té un sentit”. Jorris té 41 anys. En fa tres i mig que viu a Emmaus Haarzuilens, una comunitat de 14 persones als afores d’Utrecht (Holanda). “Abans de venir aquí mai havia tingut un objectiu a la vida –només em preocupava sobreviure”.

Una manera diferent de viure

Emmaus és una organització mundial que dóna una segona oportunitat: a les persones que han tingut algun problema a la vida, i als objectes que es poden reciclar. Els residents entren a viure-hi per un temps i treballen recollint i venent allò que la gent ja no vol: roba, mobles, sabates, llibres, coberteria, bicicletes… “La gent llença tantes coses, i per què? Poden tenir una altra oportunitat”, explica un voluntari, sota el nom fictici de Walter (40). Amb les vendes aconsegueixen mantenir-se (tenir un sostre i menjar) i ser independents econòmicament. Els grups Emmaus no reben cap subvenció i tots els beneficis els destinen a projectes socials.

Emmaus no és caritat. Facilita la recuperació de les persones que hi viuen a través de l’ajuda mútua. “Són persones ajudant-se unes a altres”, diu Jos (60), que porta 19 anys vivint-hi. No hi ha ningú per sobre els altres: ningú extern els coordina. Són un grup que aconsegueix organitzar-se de forma horitzontal, partint del diàleg i l’experiència dels veterans.

“Hi ha persones que només busquen un sostre, però altres volen canviar el món”, diu Jos sobre la gent que demana entrar a viure a la comunitat. I escullen Emmaus perquè promou una manera de viure igualitària i justa –el grup és un tot-, a més de sostenible: el reciclatge és un element quotidià i l’ús d’energies renovables és bàsic. Els diners no són l’objectiu sinó un mitjà. “Volem inventar una manera diferent de viure on els diners no siguin el més important”, explica Herbert (56).

Els terrenys d’Emmaus Haarzuilens

Els orígens

Emmaus és una organització laica fundada per un capellà a París, el 1949. L’Abbé Pierre volia ajudar les persones sense sostre durant l’hivern i va decidir acollir-los a casa seva. Treballaven com a drapaires per aconseguir diners: així podien menjar i tenir un sostre. Aquest moviment es va anar estenent per Europa, especialment a França (actualment hi ha 117 comunitats), Bèlgica i Holanda, i després per la resta del món, fins que avui hi ha 350 comunitats repartides en 37 països d’Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica.

Per tenir més força com a moviment i potenciar la solidaritat entre comunitats, el 1969 es va crear l’Emmaus International, la federació dels grups. Volien lluitar conjuntament per “l’eradicació de la pobresa i la dignificació de l’ésser humà” (Carta d’Identitat i Pertinença, 1996). L’organització reprodueix l’esquema horitzontal de cada comunitat. “Hi ha un Secretariat a París però som els membres [de cada Emmaus local] qui decidim col·lectivament: nosaltres fem les regles”, explica Jos.

 “El món està dividit per la pobresa i la desigualtat. Els éssers humans pateixen exclusió, opressió i explotació. A Emmaus ens neguem a acceptar aquest estat de les coses. Com a moviment mundial, assumim el compromís de demostrar que és possible treballar junts en harmonia, compartint una forma de vida basada en la igualtat i el respecte per la dignitat individual”

Compromisos solidaris (1999)

[Resta de textos fonamentals, aquí]

Persones d’Emmaus

A Jorris li va costar adaptar-se perquè “sempre havia estat molt solitari” i va haver d’aprendre a viure en grup. Als 18 anys va entrar a l’exèrcit holandès però al cap de 7 anys en va marxar per ser treballador manual. “Era addicte a les drogues, només em preocupava sobreviure: tenir un sostre i diners”. El seu pare el va animar a entrar a la comunitat i ara això li proveeix Emmaus. “No trobo a faltar res de la  meva vida d’abans: aquí tothom ajuda als altres, és bonic”.

Rozz (24), que prefereix utilitzar un nom fictici, afirma que després de viure un any a Emmaus Haarzuilens “encara és difícil” adaptar-se. Però subratlla que, tot i les discussions, “al final del dia, estem junts: som un grup”. Rozz va marxar de casa als 20 anys i després de viatjar durant uns mesos es va trobar sense on anar. “Vaig trobar Emmaus per internet: no m’importa treballar per menjar i vaig veure que aquí oferien les dues coses, així que vaig venir”.

Walter, que en ser voluntari no viu a la comunitat, destaca que “aquí tots tenen els seus petits problemes, però viuen junts i pensen solucions”. Ara Walter no treballa i rep un subsidi del govern, però ofereix al seu temps a Emmaus perquè vol contribuir a la societat. “Vaig tenir problemes amb l’alcohol, però ara he fet rehabilitació i aquesta feina m’ajuda: aquí em sento com a casa”.

Jos explica que “la gent ve aquí i creix una mica”. Des dels 27 anys està implicat en el moviment. “Quan vaig tornar a casa després d’anys de viatjar, em vaig dir: vull canviar el món”. Va escollir Emmaus perquè va pensar que era una manera agradable de viure.

Per Remon, “Emmaus et dóna l’oportunitat de tornar-te a posar dempeus”. Té 38 anys i fa 8 mesos que hi viu. Llavors feia poc que havia tornat dels Estats Units: hi havia viscut dotze anys. Va liquidar el seu negoci en la indústria naviliera i va tornar a Holanda per cuidar la seva mare, malalta. Però ella no ho va acceptar i Remon, enginyer i antic empresari, es va trobar al carrer: sense sostre. “No tenia res, aquí”.

Però va trobar un lloc a Emmaus.

Casa d'Emmaus Haarzuilens

[La història no s’acaba aquí! Llegiu la segona part aquí]

Emmaus is a world-wide movement that offers shelter and food to whoever needs it in exchange for environmental work

DSC06326

“Here I give a meaning to my life”. Jorris is 41. Three years and a half ago he joined Emmaus Haarzuilens –a 14-people community in Utrecht outskirts (The Netherlands). “Before I came here I never had a goal in my life –I was only surviving”.

Another way of living

Emmaus is a world-wide organisation that gives a second opportunity to both people who have had some problem in their lives and to objects which can be recycled. Companions –as people living in Emmaus groups are called- work selling whatever isn’t wanted anymore: clothes, furniture, shoes, books, cutlery, bicycles… “People throw away so much stuff, and why? It can have a second chance”, explains a volunteer who calls himself Walter. With the money gathered from the selling, communities can maintain themselves and be economically independent. Emmaus groups don’t get any grant and all the benefits are given to social projects.

Emmaus is not charity. It promotes the recovery of people who live there through mutual help. “They are people helping each other”, says Jos (60). He has lived in Emmaus Haarzuilens for 19 years. Nobody is above the others: nobody from outside coordinates them. They are a group organised in a horizontal way, settled in dialogue and guided by the experience of those who have been longer there.

Among people who apply to enter the community, Jos says that “there are some who are just looking for a roof, but others want to change the world”. They choose Emmaus because it spreads an egalitarian and fair way of living, as well as sustainable: both recycling and renewable energies are basic in daily life. Money is not a goal but a tool. “We want to invent a way of living where money is not the most important thing”, explains Herbert (56).

Emmaus Haarzuilens grounds

The origins

Emmaus is a non-religious organisation founded 1949 –however– by a priest in Paris. Abbé Pierre wanted to help homeless people during winter and decided to host them at home. They picked rag so they could earn money: this way they would eat and have a roof. The movement spread through Europe, especially France (nowadays it hosts 117 communities), Belgium and The Netherlands, and later through the whole world. Today there are 350 groups in 37 countries in Europe, Africa, Asia and America.

To gain strength as a movement and promote solidarity within communities, in 1969 was created Emmaus International –the federation of the groups. Its main commitment is “the eradication of poverty and the attainment of dignity for all mankind” (Emmaus principles and membership charter, 1996). Its structure is based on a horizontal diagram too. “There’s a Secretariat in Paris but the members [of each community] are the boss: we make the rules”, says Jos.

The world is divided by poverty and inequality. People suffer from exclusion, oppression and exploitation. In Emmaus we believe that the world must change. Ours is a worldwide movement committed to showing that it is possible to work together in harmony, sharing a life where every one is treated equally and can live in dignity”

 Solidarity commitments (1999)

[all founding texts here]

People of Emmaus

For Jorris it was hard to adapt to the community because he “had always been solitary” and had to learn to live in group. When he was 18 he had joined the Dutch Army but after 7 years decided to leave and be a manual worker. “I was addicted to drugs, I was always busy about having a roof above my head and having money”. His father suggested him to join Emmaus and now he has everything provided there. “I don’t miss anything of my life before: everybody is here to help each other and that’s a nice thing”.

Rozz (24), who prefers to use a nickname, says that after a year living in Emmaus Haarzuilens “it’s still hard to adapt”. However, she stresses the fact that in spite of the arguments “at the end of the day, we’re together: we’re a group”. Rozz ran away from home aged 20 and afterwards she travelled for some months. When she found nowhere to go, she came across Emmaus on the internet: “I don’t mind working for my food and I saw that here they offer a roof as well”. “So that’s what happened”.

Walter, who given his volunteer condition doesn’t live in the community, spots that “everyone here has their little problems but they live together and think about solutions”. Walter doesn’t work at the moment and is being paid by the government. However, he offers his time to Emmaus because he wants to contribute to society. “I had problems with alcohol but now I’ve been to rehab and this job is helping me: I feel like home here”.

Jos explains that “people come here and grow a little”. He’s involved in the movement since he was 27. “When I came back after years of travelling I told myself: I want to change the world”. He chose Emmaus because he thought it was a nice way of living.

Remon says that “Emmaus gives you the opportunity to get back on your feet”. He’s 38 and has lived there for 8 months. Back then he had shortly come back to The Netherlands after 12 years of being in the United States. He quitted his business in the yacht industry and returned home to look after his ill mother. But she didn’t accept that –Remon, an engineer and former businessman, found himself on the street: homeless. “I didn’t have anything here”.

But he found a place in Emmaus.

Casa d'Emmaus Haarzuilens

[The story doesn’t end here. Read part 2 here]

Advertisements