A Catalunya hi ha 14.000 desapareguts de la Guerra Civil enterrats sense identificar, 4.600 dels quals estan inscrits al Cens de Desapareguts  de la Generalitat

Aquest any serà el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil i 4.600 famílies continuen buscant els seus desapareguts. El 18 de juliol de 1936 va començar una tragèdia humana, social i política que va provocar 700.000 morts fins la tornada de la democràcia. La Transició, però, no va comportar una condemna explícita del franquisme, i fins el 2007 no es va crear la primera institució –a tot l’Estat espanyol- dedicada a la recuperació de la memòria històrica: el Memorial Democràtic, adscrit a la Generalitat de Catalunya. Però des de llavors han passat nou anys, ha canviat el partit de govern i el Memorial té un director i una seu diferents.

Retorn

escanear0001
Lluís Cardona a una trinxera durant la Guerra Civil

Carme Cardona va veure per últim cop el seu germà Lluís als 15 anys, l’estiu del 1936. Ell, amb 21 anys, marxava a fer el servei militar obligatori. Al cap de poques setmanes va esclatar la Guerra Civil i abans que s’acabés van perdre el contacte. Fins als 88 anys no va saber-ne res. El seu fill, Jaume Puig [aquest és un nom fictici ja que ha preferit mantenir-se en l’anominat], recorda els orígens del Memorial Democràtic: “Se’n va fer difusió perquè a més coincidia amb el 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre”. Aquest organisme va permetre indirectament la localització del cos del seu oncle perquè, si bé la funció de cercar desapareguts mai li ha pertangut, en aquell moment de llançament es va coordinar amb la Direcció General de Memòria Democràtica –qui en té la competència- per arribar al màxim nombre de gent. Puig va enviar una sol·licitud amb les dades que tenia del seu tiet, i al cap d’un any se li va notificar que la defunció del familiar constava al registre civil del poble natal. La seva mare, però, degut al silenci familiar imposat per la por i la repressió i amb el fet afegit que ja no vivia a casa, mai n’havia sabut res. “El Memorial Democràtic va ser una gran tasca”, afirma Puig.

Creació del Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic es va crear a partir d’una llei aprovada el 24 d’octubre del 2007 al Parlament. Es configurava com un organisme públic adscrit a la Generalitat de Catalunya que naixia per donar compliment a l’article 54 de l’Estatut, sobre la memòria històrica, que estableix que la Generalitat ha de vetllar “pel coneixement i manteniment de la memòria històrica a Catalunya” mitjançant, entre altres, “el reconeixement de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia”. Era una institució pionera a l’Estat, impulsada per l’aleshores govern del tripartit (PSC, ERC i, en particular, ICV-EUiA). La votació al Parlament va comptar amb els vots a favor dels partits de govern, els vots en contra de PPC i Ciutadans i l’abstenció de CiU en la major part dels articles de la llei.

Escassament tres anys més tard, però, CiU guanyava les eleccions i Artur Mas era nomenat president de la Generalitat. Amb el canvi de govern es van produir “canvis substancials” a la institució, segons explica Gerard Corbella, un treballador de l’ens.

Canvi de rumb

El canvi més notable és la reducció pressupostària: en cinc anys (20102015), el pressupost dedicat a aquest organisme públic ha minvat un 62%. Després d’un polèmic intent de situar-ne la nova seu al Castell de Montjuïc i de pràcticament quatre anys sense espai propi, el Memorial s’ha instal·lat a la seva seu definitiva al Raval. Durant aquest període, els treballadors han disminuït en un 40%. “Si bé és cert que s’ha retallat en tot, les retallades també corresponen a criteris polítics”, afirma Jaume Bosch, diputat d’ICV al Parlament. Però pel director de l’organisme, Jordi Palou-Loverdos, el sol fet d’haver pogut mantenir viva la institució ja és un èxit. “Abans tot s’externalitzava i ara ho fem amb recursos propis”. Palou-Loverdos remarca que el govern hagués pogut decidir tancar el Memorial, com unes altres 70 empreses públiques, però subratlla el fet que l’hagi mantingut. Bosch va veure’n el tancament a prop: el fet que CiU governés, entre el 2010 i el 2012, amb el suport parlamentari del PP –partidari del tancament de l’ens-, va fer que “pràcticament el deixés morir per inanició”.

Actualment, però, Bosch diu que “no sembla en perill de mort”, tot i que s’hagi “pervertit una mica el sentit de la llei” que el va crear, per la rebaixa considerable de l’activitat prevista.

Entre el 2010 i el 2015, el pressupost del Memorial Democràtic s’ha reduït en un 62% i els treballadors, en un 40%

El Banc d’ADN, una iniciativa ciutadana

Per Marc Antoni Malagarriga “la feina principal, que és identificar les persones, no s’està fent”. Ell és l’impulsor, juntament amb Roger Heredia, del Banc d’ADN que pretén reunir les mostres genètiques dels familiars que busquen desapareguts a la Guerra Civil. Malagarriga busca l’oncle i Heredia, el besavi. Es van conèixer en unes jornades organitzades pel mateix Memorial, i es van adonar “que no hi havia cap pla en el tema d’identificació de les persones”. Amb el suport dels professionals del Laboratori de Genètica Forense i Medicina Legal de la UB van decidir tirar endavant una iniciativa clau per identificar els cossos quan s’exhumin les més de 360 fosses comunes repartides pel territori català. “El Memorial hauria de servir, entre altres coses, per fer la feina que estem fent nosaltres”, diu Malagarriga. Lamenta que mai s’hagi demostrat “empatia” des de la institució. Palou-Loverdos, però, tot i que remarca que el tema de fosses comunes no és competència del Memorial, no ho corrobora: “per suposat que hi tenim relació, i a més un dels impulsors forma part del Consell de Participació”, un òrgan consultiu de l’ens. Heredia és membre d’aquest consell, però en representació de l’entitat “Lo Riu”, que no té cap vinculació amb el Banc d’ADN.

Malagarriga, impulsor del Banc d’ADN: “La feina principal no s’està fent, hi ha una manca claríssima de voluntat política”

Recerca històrica

El rumb del Memorial Democràtic s’ha vist afectat pel “lligam excessiu” que ha tingut amb la qüestió política, explica Corbella. Ell és el responsable –i actualment únic treballador- del Banc Audiovisual de Testimonis que forma part de l’ens. En subratlla el poc enfocament científic i la manca de professionalitat: “pel fet que a CiU mai li han interessat les polítiques públiques de memòria, avui la institució no sap cap on va”. El projecte del Banc Audiovisual va començar el 2008 i va créixer molt durant els dos anys posteriors –fins el punt que el 86% de les entrevistes que alberga són fetes llavors. Corbella explica que des del 2011 ja no hi ha cap projecte de recerca en marxa; abans se’n duien a terme uns 40 anuals, subvencionats per la Direcció General de Memòria Democràtica. Palou-Loverdos insisteix en què el que ha baixat no és l’activitat del Banc, sinó les subvencions provinents de la Generalitat: “l’activitat continua igual amb els recursos que tenim”. Però el responsable del Banc sosté que les entrevistes actuals tan sols són “puntuals, per cobrir l’expedient”. En els moments en què la Generalitat impulsava econòmicament la institució, el mateix Memorial va fer una convocatòria externa per encarregar un projecte de recerca. El grup escollit va ser CERCA, i un dels seus membres, Roser Grau, explica com la radical disminució del pressupost ha estat “l’evidència” de la manca d’interès en continuar ampliant el fons. Corbella considera que “l’impuls que havia fet el tripartit en polítiques públiques de memòria ha quedat anorreat”, i Grau ho corrobora: “l’interès per les polítiques de memòria va canviar molt d’un govern a l’altre”.

El juliol farà vuitanta anys de l’inici de la guerra més cruenta de la història contemporània espanyola però encara no s’ha condemnat definitivament el cop d’Estat que va derrocar el règim democràtic legítim. El fet que encara hi hagi 14.000 persones enterrades en fosses comunes sense identificar n’és un exemple. L’única institució estatal dedicada a la recuperació de la memòria històrica ha viscut una davallada pressupostària que pràcticament l’ha asfixiat. Per Corbella, la manca de recerca converteix el Memorial en “una institució morta, amb projectes al congelador”. Bosch considera que l’article 54 de l’Estatut “en la pràctica” no es compleix. Les iniciatives d’identificació de persones provenen de particulars. “Hi ha una manca claríssima de voluntat política”, conclou Malagarriga. I mentrestant, persones com Carme Cardona continuen buscant respostes.

Anuncis