Dues maneres d’exercir el periodisme es van citar dimecres passat a la Facultat de Comunicació de la UPF. El debat Periodisme lent, periodisme ràpid va comptar amb la presència de Roger Palà, cooperativista i cofundador d’ El Crític i Salvador Cot, director d’El Món, cadascú en representació d’un model de periodisme. L’acte va estar a càrrec de Ruta 451, un grup d’estudiants que promou la formació crítica en comunicació  a la universitat.

El debat va estar marcat per la complicitat entre tots dos periodistes. Per una banda, van explicar el seu model i el concepte i l’origen dels seus mitjans i per l’altra, van destacar la relació de complementarietat que uneix el periodisme més immediat i el periodisme de més profunditat.

Els ponents van definir de manera sintètica l’essència dels seus respectius mitjans. Segons Salvador Cot, el seu és un Diari lliure, obert i per compartir perquè busca la màxima autonomia i la màxima difusió dels seus continguts. Roger Palà va explicar la frase Si no és d’investigació no és periodisme (d’un article de Ramon Barnils i molt utilitzada pel grup de periodistes que porta el seu nom): tot periodisme ha de tenir una mica d’investigació i “anar més enllà d’un comunicat de premsa”.

Models diferents

La diferència de model entre El Món i El Crític es fa palesa a tots els nivells, ja des de la seva fundació. El Crític, “dimensionat des del primer moment”, pretenia omplir un nínxol al mercat català: el periodisme d’investigació. Tot  i així, han anat incloent altres elements, com ara entrevistes profundes, opinió política ….  Segueix la seva pròpia temporalitat, doncs, i s’aparta del ritme frenètic que ha de seguir un mitjà generalista d’actualitat, com és El Món. Potser per això en el seu cas la pressió política és relativament limitada. Tots dos van destacar, pèro, que rebre trucades és, al cap i a fi, bò. “Això vol dir que els hi estàs tocant els collons”. Palà, va afirmar que qui més molesta és aquell de qui menys ho esperes. “La nova política fa les mateixes trucades que la vella” va dir.

IMG-20160218-WA0026
Salvador Cot i Roger Palà durant l’acte, moderat per Jordi Sans

Tot així, els dos van afirmar que la pressió sobre ells és reduïda. En part, gràcies als seus models de finançament. El Món pertany a un grup de comunicació petit i les subvencions no representen més d’un 10% dels seus ingressos. Pel que fa a El Crític, compta amb una redacció molt petita (uns tres professionals permanents) i molts col.laboradors. Funciona per cercles concèntrics. Un primer cercle format per subscriptors que, no només aporten el 53% dels ingressos (la publicitat representa un 11%) sino que estan implicats al projecte. Un segon format pels usuaris registrats que reben les newsletter, i un tercer i últim: l’audiència. La relació amb l’audiència en els dos casos és molt diferent: buscar el màxim de lectors poc fidels, o aconseguir la màxima fidelitat d’uns quants lectors.

“Cal capacitat de posar-hi hores i de veure els temes”

La línia editorial pel que fa a l’eix nacional està molt clara al diari dirigit per Salvador Cot. “Va integrada a mi, no es pot obrir massa”. No es així, però, en altres productes de caràcter temàtic del mateix grup de comunicació. Palà recordava el titular utilitzat per La Directa en una entrevista arrel de la fundació del seu diari (No volem ser un mitjà d’esquerres). Si bé va afirmar que el periodisme objectiu no existeix, “perquè les persones són subjectes”, segons ell el periodisme et dona “eines per contextualitzar i ponderar visions i recursos per no fer mai un panflet”. “Les ideologies, al cap i a la fi, també són un mercat”. Palà va avançar la intenció d’El Crític de començar a traduir al castellà alguns continguts. “Existeix un perfil de persones d’arreu de l’estat, situades a l’esquerra i interessades per la política catalana”, diu, “que podria estar interessat en material relacionat amb Ada Colau, la CUP…”.

El moderador els va proposar un exercici de canvi de rols entre ells. Mentre que el ritme d’El Món angoixaria Roger Palà, Salvador Cot considera El Crític “l’essència del que tot periodista vol ser”. Conclusió comuna respecte els joves i futurs periodistes: cal capacitat de “posar-hi hores” i de “veure els temes”.

 

 

 

Anuncis