La periodista Mònica Terribas i el catedràtic emèrit Josep Gifreu van conversar ahir sobre periodisme i política a la UPF, en el marc del cicle Diàlegs Humanístics organitzat per la universitat. La xerrada, titulada “Periodisme i política: la caixa negra i les amistats perilloses“, va tocar temes com el condicionant econòmic dels mitjans, la capacitat d’influència de la televisió o les diferències entre el periodisme polític català i espanyol.

L’interès econòmic

Terribas començava el debat puntualitzant la diferència entre “amistats” i “relacions professionals inevitables” en un ofici que necessita les fonts polítiques per complir amb la voluntat d’informar.

La directora del Matí de Catalunya Ràdio definia la relació entre mitjans i política com a interessada econòmicament ja que casa els interessos d’audiència dels mitjans, que es tradueixen en beneficis econòmics, amb els interessos de popularitat dels polítics. Per això, “[els mitjans] hem substituït un star system convencional per un star system polític”. L’escena del petó entre Pablo Iglesias i Xavier Domènech al Congrés dels Diputats n’és un exemple. Això ha projectat una imatge superficial de la política que ha contribuït a la desafecció ciutadana: els mitjans parlen sobre relacions entre polítics, conflictes i polèmiques però no de política real. “La caixa negra hi és quan no parlem de política”, afirmava Terribas, ja que “dediquem temps a preguntar sobre temes tàctics i no parlem del contingut” -que és la feina dels periodistes. En aquesta línia, Gifreu es preguntava si la política subordinada a la mediatització la porta a devaluar-se. 

La cerca del titular constant per part dels mitjans ha projectat una imatge superficial de la política

Terribas reivindicava la funció de servei públic dels mitjans explicant l’aposta del Matí de Catalunya Ràdio per fer les entrevistes polítiques a primera hora. “S’ha de parlar dels temes pesats si som servei públic”. Contràriament, explicava que a ella se l’avalua pels resultats i no pel servei que realitza. Això crea el dilema actual del periodisme, que es debat entre informació i entreteniment, i on el titular prima sobre el contingut de fons.

Les elits i el poder dels mitjans

Gifreu va referir-se al fet que quan les elits estan dividides, els mitjans també, i va afegir que això s’està donant a Catalunya actualment. Terribas va estar-hi d’acord però va afirmar que “tenim mitificat el paper dels diaris” en relació a la construcció de l’opinió pública. Així, va expressar que malgrat les elits i els mitjans vulguin defensar una posició concreta, els ciutadans saben on trobar la informació: “Clar que hi ha influències, però la gent contrasta”.

“Tenim mitificat el paper dels diaris: la gent contrasta”

El periodisme espanyol i català ja no és diferent segons Terribas. Gifreu es va mostrar crític amb aquesta afirmació. El catedràtic va qualificar els mitjans públics catalans de grans i plurals, però la periodista va voler matisar afegint que el model és criticable, sobretot en relació amb els nomenaments polítics dels càrrecs directius, però “és saludable que el puguem discutir”. Això faran David Fernàndez i Francesc Homs en un debat que ha fet el salt de Twitter a CatRàdio. En contraposició es va mencionar el nomenament d’Eladio Jareño com a nou director de TVE, antic cap de comunicació del PP.

Terribas va acabar subratllant que “el periodisme pot millorar la societat i treballem per fer-ho“. No hi va haver temps de parlar de temes com l’autocensura o la parcialitat d’alguns mitjans en el tractament d’informacions recents, per exemple en el marc del batejat com a #PressingCUP. Serà en una altra ocasió.

Anuncis