L’Hotel City Plaza d’Atenes és un edifici ocupat l’abril passat que allotja 400 persones refugiades. Era un antic hotel de luxe, abandonat durant la crisi econòmica, i ha estat el model pels més de vuit allotjaments ocupats que hi ha avui a Atenes. En total, són la casa temporal -o no- de més de 1.600 persones. Un percentatge molt petit de les 60.000 que continuen atrapades a Grècia.

the-front-of-the-city-plaza-hotel-in-athens
L’entrada del City Plaza. Foto: CBC

La base de l’organització del City Plaza és la creació d’una comunitat no jeràrquica articulada a partir d’un “nosaltres“, sense diferenciar entre activistes -grecs o internacionals- i refugiats o migrants. La solidaritat és el motor que mou la vida diària. A més, s’organitzen activitats culturals -el passi de pel·lícules setmanal, per exemple- i de reflexió, incloent el nivell polític.

El City Plaza es construeix sobre una comunitat no jeràrquica, on la solidaritat és l’eix conductor de la vida quotidiana

Dilluns 15 de gener es va reflexionar sobre la lluita entorn les fronteres, el tema sobre el que es construeix l’existència del propi City Plaza. Brett Neilson i Sandro Mezzadra, autors del llibre Border as Method, or the Multiplication of Labor, van parlar sobre les fronteres i les migracions en relació al capitalisme contemporani. 

Hem vist que el capitalisme sempre és un creador de fronteres“, va obrir Neilson. Per això, per l’autor australià, l’objecte del procés de renacionalització que estem vivint a Europa és el capitalisme, i no l’Estat. Alhora, considera que és a la perifèria on es veu el veritable funcionament del capitalisme. El City Plaza surt d’aquesta lògica en ser totalment autogestionat. Simplement es promou la posada en pràctica de drets, com per exemple a un sostre, sense la mediació de l’estat.

“Europa necessita migració”, segons Mezzadra, i això entra en contradicció amb el procés de renacionalització del continent

D’altra banda, Mezzadra va subratllar que “Europa necessita migració” per reproduir-se ella mateixa. Això entra en contradicció amb el procés de renacionalització impulsat per l’auge de la ultradreta a països com Hongria, Polònia o França. Per això, s’estan forjant nous mecanismes per reclutar els migrants de fora d’Europa. És el que Mezzandra va anomenar hotspot approach -un sistema segons el qual només poden entrar al continent aquells que s’han registrat en punts especials fora del mateix. Això ja s’ha posat en pràctica amb el pacte UE-Turquia, segons el qual per cada persona que arriba a les illes gregues des de Turquia, una persona és portada legalment de Turquia a la UE. La primera, és deportada.

Ens movem cap a un procés de reclutament dels migrants de fora d’Europa, per seleccionar aquells que encaixen amb les necessitats del continent

A més, Mezzadra va posar en evidència que Alemanya ha dut a terme una experimentació contínua amb el flux migratori, incloent els migrants al país a partir de les pròpies necessitats del mercat de treball i la demografia.

dsc_00123
Un moment de l’acte Border struggles. Foto: Cristina Gironès 

Nielson va afirmar que l’externalització de les fronteres europees –a partir del poder creixent que s’està otorgant a Frontex, l’agència de control fronterer de la UE- ha pres com a model del control de fronteres australià, conegut per casos que han saltat als mitjans com l’aïllament de migrants a l’illa de Nauru, situada a 4.000 quilòmetres d’Austràlia, al mig del Pacífic. L’autor australià va relacionar aquesta externalització amb l’existència de fronteres físiques -en aquest cas, el mar- i també a la creació d’una frontera semàntica entre refugiat i migrant.

Les preguntes del públic van posar punt i final al debat, però una va quedar sense resposta: “es podrà solucionar la situació en un futur?” De moment, queda el lema del City Plaza: “La solidaritat guanyarà”.

Anuncis