La televisió pública informa sobre nous graus de tres anys sense mencionar que el 3+2 va ser aturat per una moció al Parlament

TV3 emetia el 13 de gener la notícia titulada “Les universitats catalanes estrenen 12 nous graus de tres anys el curs vinent”. La informació explicava que els graus havien estat aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i comentava la polèmica que el sistema 3+2 aixeca dins l’estudiantat, crític amb la seva implantació. Però la notícia només donava veu a les institucions que l’impulsen: parlaven el secretari del departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, i el coordinador d’un dels graus de 3 anys ja inaugurats aquest curs a la UPF, Toni Luna. No incloïa cap comentari des del moviment estudiantil, i només un breu i confús apunt sobre els arguments que defensa deixava poc clar el posicionament de la comunitat universitària més enllà de la seva cúpula. La notícia no mencionava que aquests nous graus desafien la paralització del 3+2 aprovada en una moció al Parlament el passat abril.

La notícia donava veu a les institucions que impulsen el 3+2 i ometia la versió del moviment estudiantil

El nou sistema, anomenat 3+2, va ser impulsat pel ministre d’Educació José Ignacio Wert i ha estat el motiu central de vagues i mobilització estudiantil els últims dos anys. L’argument defensat per l’estudiantat és que, si bé el preu d’un curs de grau a una universitat pública catalana costa entre 1.600 i 2.200 euros, el preu d’un curs de màster ronda els 7.000 euros. Segons el col·lectiu universitari, la poca especialització que permet una carrera  de tres anys desembocaria en una generalització dels màsters, però el seu preu provocaria una elitització de la universitat.

La notícia començava amb unes imatges del nou grau de 3 anys de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), anomenat Global Studies. La implantació d’aquest grau va ser fortament qüestionada des del moviment estudiantil de la UPF. La veu en off comentava que l’estudiantat s’oposava al model per l’increment del preu que suposaria. Però, segons TV3, “Universitats, ho nega”. Arcadi Navarro afirmava que parlar de 3+2 és injust, perquè el canvi simplement suposarà que els universitaris hauran de prendre “decisions vitals” diferents respecte el seu itinerari formatiu. Unes decisions vitals que potser es veurien –entre altres factors- influenciades pel salt de milers d’euros de la matrícula d’un any de grau a un any de màster.

Navarro també argumentava que el 3+2 permetria l’acostament al model europeu, on la majoria de graus són de tres anys. Però a cada país el sistema de taxes i beques és diferent, i la universitat pública a l’Estat espanyol és la vuitena més cara de la Unió Europea, és a dir, de 28 països.

unis
Font: El País

Tant Navarro com Toni Luna, coordinador del grau de Global Studies, es referien al sistema de beques com l’encarregat de compensar aquest encariment i les desigualtats en l’accés a la universitat. Tot i això, no es comentava que les beques arriben a un tan per cent d’estudiants reduït, i que no tothom hi té accés degut a criteris que en restringeixen la dotació.

La notícia, no donant veu a les diferents parts, ometia una vessant bàsica de la polèmica del 3+2. També deixava de banda detalls com que la meitat dels 12 nous graus s’oferiran en universitats privades –on el poder adquisitiu dels estudiants és major- o que a Catalunya és on s’han apujat més les taxes universitàries de tot l’Estat, ja que des del 2008 han augmentat un 158%.

L’estudiantat, com a protagonista de la Universitat, ha de tenir l’oportunitat de participar al relat mediàtic que es construeix sobre ell.

Advertisements