Il·lustració: Joan Turu 

El teu professor de jazz, el Claudio, gesticula i somriu, amb ímpetu, amb el seu particular estil a l’hora de dirigir la Big Band. Tu seus al darrera del piano, seriós i concentrat. No se’t veu gaire, però el teclat és una peça important de l’engranatge. Estàs una mica nerviós.

Miguel, ara tens 18 anys. Vas néixer el sis de maig de 1998 i durant molt de temps vas ser el germà petit. Ara dius que aquesta etiqueta encara et pesa i que encara no has aconseguit arrencar-la del tot dels ulls dels que t’envolten i t’estimen.  La teva mare, María José, se sent sorpresa amb les evidències de maduresa cada cop més palpables en tu. De vegades, t’enfades amb la teva germana Lucía que, als seus 20 anys (una diferència d’edat que resulta més important per ella que no pas per tu), està assumint encara la vostra relació en igualtat.

Tot just acabes de començar els teus estudis d’ Antropologia Social i Cultural a la universitat. De fet, avui has fet el teu primer examen. Dius que els límits de la teva cosmovisió s’han eixamplat i “han vessat el got de les veritats” amb què vas créixer. Vas escollir aquesta carrera per que vols conèixer l’ésser humà, vols entendre com funciona la societat. Però també es fa evident, en sentir-te parlar i observar-te, un desig vehement de canviar-la. I una certa incomoditat amb allò que t’envolta.

Al teu institut, vas participar en la fundació d’una assemblea d’estudiants: el teu primer espai de militància. Ara t’estàs plantejant entrar a una organització política. Dius que vols “aprendre a militar”. I, no obstant, ets conscient que et resultaria difícil gestionar la jerarquia i les ordres, potser per un antiautoritarisme profundament arrelat en tu. Es tracta d’una mena de “principi vital” que es reflecteix en el teu dia a dia. Per això ets vegetarià i antiespecista: et molesta “el complexe de superioritat” de l’ésser humà respecte els altres animals.

Aquesta màxima s’estén a les teves relacions personals. I a la teva concepció de l’amor. Amb la Maria esteu junts des de fa un any. Cap dels dos creu en les pautes tradicionals per estimar. I et sents molt satisfet amb la relació que heu construït. Però també has topat amb la incomprensió. No et sents part de la majoria. És una sensació agredolça. Però dius que cada vegada la gestiones millor. Gestionar: és una de les paraules que has après darrerament. Créixer ha anat acompanyat de nou llenguatge que t’ha permès “alliberar-te”.  Escrius poesia, que ensenyes a molt poca gent. Fins i tot vas escriure fa un parell d’anys una obra de teatre. Ara ja no t’agrada. Et passa habitualment: les teves certeses caduquen ràpid.

Quan vas començar la teva formació musical, als 5 anys, estudiaves música clàssica. Però en el jazz vas trobar  “trangressió i llibertat” i t’hi vas quedar. Com a persona, sembla que has caminat seguint el ritme de les notes del teu teclat. Tens molt a dir.

Anuncis