La cobertura dels anomenats atemptats terroristes és polèmica. La crítica al desequilibri informatiu entre els atacs als països del Nord i del Sud ha centrat un debat que va més enllà del nivell quantitatiu. El frame i el llenguatge que els mitjans utilitzen per parlar d’accions violentes que creen terror varia molt segons no només el país on es produeixen sinó, sobretot, segons qui és l’autor de la massacre i qui les víctimes.

El 30 de gener, un home armat va entrar a una mesquita al Quebec i va disparar a les persones que hi estaven resant, provocant sis morts i vuit ferits. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va qualificar el fet d'”atemptat terrorista”, i els mitjans així en van informar. Al principi, l’autor era desconegut. Però hores més tard, i amb la detenció de l’autoinculpat Alexandre Bissonnette, canadenc blanc de 27 anys, aquesta definició va trontollar.

Alguns mitjans van optar per treure el qualificatiu “terrorista” del titular o, fins i tot, posar-lo entre cometes. Tot i que és difícil establir-ne el per què, el fet que l’atac no fos perpetrat per algú amb vinculacions al fonamentalisme islàmic sembla que hi té relació.

quebec
Notícia de El Periódico 

Així, atacs similars com els de Niça o Berlín de l’últim mig any de 2016, per exemple, sí que van rebre el qualificatiu de “terroristes” de forma més o menys homogènia als mitjans.

En els últims anys, s’ha popularitzat l’ús de la paraula terrorista en vinculació amb el gihadisme. Tot i així, molts dels atacs qualificats d’aquesta manera no eren part d’una acció impulsada per organitzacions com Estat Islàmic o Al Qaeda, sinó, com ho qualifica la premsa, perpetrades per “llops solitaris” que, això sí, tenien una ideologia propera al fonamentalisme islàmic. Però, per altra banda, atacs amb un modus operandi semblant, com el del noruec Anders Behring Breivik, que va matar més de 90 persones l’estiu del 2011 a l’illa d’Utoya, no van rebre l’adjectiu “terrorista” de forma massiva als mitjans.

bernardino
Notícia de La Vanguardia sobre l’atac a Utoya, l’estiu del 2011

Alguns observatoris dels mitjans com Mèdia.cat s’han fet ressò de l’ús d’aquest terme i l’han arribat a rebutjar. El que és clar és que els periodistes, per complir amb la deontologia de la professió i contribuir a crear una opinió pública formada, han de ser conscients de la importància dels termes i de tant en tant, reflexionar sobre l’aplicació d’expressions que, reiterades, ja no diuen res i contribueixen a l’estigmatització.

La vinculació reiterada de terrorisme i Islam alimenta retòriques xenòfobes com la del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha impulsat la prohibició de l’entrada al país de ciutadans de 7 països de majoria musulmana al·legant motius de seguretat.

Foto de portada: El País

Anuncis