El veganisme és una opció de vida que es basa en el rebuig a qualsevol tipus d’explotació sobre els animals no humans. Ja sigui en relació a l’alimentació, a la roba, a l’experimentació etc. Segons Núria Almiron, codirectora del UPF- Centre for Animal Ethics, “busca emancipar uns individus de l’explotació d’uns altres”. Es tracta, doncs, d’un posicionament polític en contra de la violència.

No obstant, aquesta definició no coincideix amb la imatge del veganisme que es transmet de forma generalitzada als mitjans. Més enllà de ser un tema silenciat (se’n parla molt poc) també és un tema mal tractat (se’n parla malament). El veganisme sol aparèixer als mitjans dins les informacions sobre celebrities. Se’n parla com d’un caprici o excentricitat més dels personatges coneguts. Ho veiem, per exemple, a les noticies sobre la dieta vegana de Beyoncé. En aquest cas el veganisme es veu reduit a l’estètica. Es presenta com una moda més de Hollywood, banalitzant així aquesta filosofia vital.

beyonce

La diferència essencial entre veganisme i vegetarianisme (més enllà d’on es traça la línia entre què es consumeix i que nò es consumeix)  és la dimensió moral que explica la decisió vegana de rebutjar tots els productes d’origen animal, per sobre de qualsevol altra raó. Si bé un vegà pot afegir al seu argumentari aspectes com els beneficis medioambientals i nutricionals del veganisme, en darrer terme, la seva motivació principal és ètica. Això, però, no es reflecteix als mitjans. Es parla del veganisme com d’una dieta més sana per a les persones (fet que no deixa de ser una paradoxa perquè cau en l’antropocentrisme que aquest moviment pretén combatre). Aquesta noticia d’el País n’és un exemple.

sense-titol

Aquest mitjà explica que l’empresària Camilla Al Fayed ha obert a Londres un nou restaurant vegà. Descriu aquesta opció com “una dieta más saludable” i la cita a ella quan explica la seva intenció en obrir el negoci: “queríamos hacer de comer sano una experiencia divertida en un ambiente bonito. Mucha gente espera que la comida vegana sea aburrida, pero Farmacy [el restaurant] demuestra que también puede ser chic, sabrosa y excitante”. El veganisme, doncs, és cool i sa però, en cap cas, polític. 

En aquesta línia, OKDiario mostra una completa incomprensió d’aquesta opció vital quan afirma a una notícia sobre mantega vegana que “el veganisme és un pas més en la dieta vegetariana”. El mitjà, a més, es refereix a les persones veganes d’una forma curiosa quan diu que “los veganos se toman muy en serio su alimentación, y suelen elaborar sus propias recetas”. Que no es preocupen les persones omnívores de la seva alimentació? Que no elabora les seves pròpies receptes qui menja carn? Es produeix una mena de tribalització del col·lectiu vegà, com a éssers estranys. 

Un altre enfocament sota el qual apareix sovint el veganisme als mitjans és l’econòmic. En un context capitalista, sovint es parla de l’empenta comercial que han pres els darrers anys els negocis vegans. Això no té perquè ser negatiu en un principi, però pot acabar donant lloc a la reducció dels vegans a un nínxol de mercat més a ulls de la societat. En aquest reportatge de la revista MagazineDigital, per exemple, es presenta el veganisme com “un movimiento que existe en España desde hace años, pero que ahora está emergiendo comercialmente de una manera incontestable.” Cal destacar també d’aquesta peça els prejudicis socials que es llegeixen entre línies. L’autor destaca dels emprenedors entrevistats la seva moderació: “son veganos convencidos pero no se lanzan al proselitismo salvaje, simplemente explican los porqués de su dieta”. Perquè cal aquest aclariment? Que el fet de ser vegà comporta ser radical i agressiu? Recorda, en certa manera, als prejudicis socials envers el feminisme. 

Sense títol.png

Fins i tot a reportatges de profunditat com aquest d’El Periódico, on si que s’explica la dimensió política del veganisme, trobem un desequilibri en les fonts. Mentre s’inclouen dues veus detractores del veganisme ( Natasha, una dona exvegana, i Pròsper Puig, vicepresident del Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Barcelona) no s’acompanyen de la resposta vegana a les seves crítiques.

Després d’aquest anàlisi, ens preguntem: perquè? Caldria investigar quina és la influència de la indústria càrnica sobre els mitjans. Es tracta d’un lobby molt poderós i, a la vegada, molt opac, que sovint fa passar els seus interessos per sobre, fins i tot, de la salut de les persones. Així ho exemplifica aquesta noticia de LaMarea.com : les grans corporacions espanyoles del sector van reaccionar ràpidament contra l’informe negatiu de la OMS sobre els efectes cancerigens de la carn vermella i processada, llençant una campanya dirigida, en part, als mitjans de comunicació.

Podem concloure doncs que, pel que fa al veganisme, els mitjans de comunicació contribueixen a la desinformació de la població. 

Advertisements