El premi Oscar a millor documental curt del 2016 l’ha guanyat The White Helmets, una proposta del director britànic Orlando von Einsiedel distribuïda per Netflix. És la primera vegada que la plataforma nord-americana rep un premi de l’Acadèmia.

El documental, de 40 minuts, mostra la tasca del cos de Defensa Civil Siriana durant uns quants dies, incloent missions de rescat i un període d’entrenament a Turquia. A partir de la mirada dels propis “cascs blancs” aconsegueix transmetre les sensacions d’angoixa i patiment durant els rescats, però també l’esperança i el gran sentit del deure, que es plasma en el lema del grup: “Salvar una vida és salvar tota la humanitat”.

Aquest no era l’únic documental curt nominat que girava entorn el conflicte sirià. Watani: My homeland i 4.1 Miles tractaven el tema però des de frames molt diferents. Mentre que el film guanyador es quedava a Síria, les altres dues propostes es movien amb les persones que fugen del país: Watani se centra en la història d’una família que es trasllada a Alemanya i 4,1 Miles mostra l’experiència dels guardacostes de Lesbos, que durant mesos van salvar milers de persones a diari.

Tots tres són productes periodístics de qualitat sobre temes d’actualitat, però destaca el fet que només un està recolzat per un mitjà: 4.1 Miles va ser presentat a la secció “Op-Docs” de The New York Times.

Tot i això, sembla que és una tendència que s’escampa a diferents mitjans. Tant Al Jazeera com The Guardian, així com Le Monde o el ja esmentat The New York Times, tenen una secció dedicada als documentals curts. Tot i ser mitjans tradicionalment en paper i escrits (excepte Al Jazeera), han fet una aposta per un format audiovisual que sintonitza amb la migració de continguts a l’entorn digital. Així, aquests anteriorment diaris s’han convertit en mitjans digitals que potencien el multiformat.

aljazz
Alguns dels documentals a la secció Documentaries d’Al Jazeera.

El format de documental curt ofereix possibilitats àmplies en aquest moment de canvi en el periodisme. Abordar un tema d’actualitat en profunditat, tot i que en menys d’una hora, permet donar veu als qui normalment no en tenen: una de les funcions principals del periodisme. Al ser un format pausat, allunyat de la rapidesa informativa, fomenta la reflexió del públic. Tot i així, ens hauríem de preguntar qui consumeix aquest tipus de producte, ja que demana major dedicació i potser no tothom està disposat a dedicar-hi el seu temps.

El periodisme està canviant, i els mitjans busquen noves maneres de connectar amb el públic i mantenir les audiències. En l’era dels productes audiovisuals, potser un format que combina possibilitats televisives amb periodisme en profunditat i rigorós, és un filó periodístic que porta la clau del futur dels mitjans.

Anuncis